Temps de Nadal … i d’una Segona Oportunitat.
Fa uns anys que sembla que el pitjor de la crisi ha passat, si bé encara, moltes famílies ho estan passant malament. Entrem a la recta final de l’any 2019, en plenes festes de Nadal, amb la taxa de risc de pobresa més alta dels darrers anys a Catalunya. El 21,3 % de la població està en risc d’exclusió social, segons l’enquesta de condicions de vida que publicava fa uns mesos l’IDESCAT. Per fer-ho més entenedor, una de cada cinc persones que ens podem creuar pel carrer aquests dies està en risc de pobresa.
És certament una dada molt preocupant. Darrere d’aquests percentatges hi ha persones, gent gran, joves, infants i famílies que ho estan passant fatal. Persones que no saben que fer per arribar a fi de més, que no s’atreveixen a engegar la calefacció, ara que fa fred, que tenen enormes dificultats per pagar la hipoteca o la resta de despeses del dia a dia.
Algunes d’aquestes persones tenen un sou petit o una pensió, parcialment embargada. D’altres són autònoms o petits empresaris que no acaben d’anar bé. Finalment, uns quants estan a l’atur en recerca de feina. Molts d’aquests tenen alguns aspectes en comú; d’una banda, tenen un endeutament important amb els bancs, proveïdors de béns i serveis, targetes de crèdit, …, de l’altra els seus béns, les seves propietats estan embargades i no tenen actualment el valor de què encara està pendent de pagament.
Aquesta situació, sobre endeutament important, penúria econòmica, dificultats en aixecar el cap i per arribar a fi de més, requereix alguna solució que alleugeri les persones i famílies i els permeti afrontar el futur amb una certa esperança de millora i benestar.
Si us trobeu en aquesta situació o teniu un amic o familiar que s’hi troba, sapigueu que hi ha remei. Existeix un procediment legal que pot ajudar en molts casos a sortir d’aquest pou de foscor i deutes. L’any 2015, per atendre aquestes situacions de precarietat econòmica de les persones físiques, sobre endeutament familiar i dels petits empresaris/autònoms es va aprovar l’anomenada llei de la SEGONA OPORTUNITAT. Aquest mecanisme permet fer net de tots els deutes i tornar a començar de nou, disposant d’una segona oportunitat, sense la llosa que significa arrossegar els deutes de per vida.
No tinc intenció d’avorrir a l’amable lector amb els tecnicismes i requisits d’aquest mecanisme; amb tot si m’ho permet, faré alguna consideració, didàctica, al respecte.
El procediment s’estructura en tres fases:
Una primera fase extrajudicial amb l’objectiu d’intentar arribar a un acord amb els creditors que eviti el posterior concurs i posi fi a la situació d’insolvència. Normalment es farà a la Notaria i és imprescindible dur-la a terme per després demanar l’alliberament de tots els deutes que no s’hagin pogut satisfer.
Una segona fase, al jutjat, amb la presentació d’un concurs de creditors, per vendre els béns que tingui la persona – tret dels bens personals inembargables – i amb el resultat de la venda pagar tot el que es pugui del que es deu.
Una darrera fase, també davant del Jutge, en la que es demana que tots els deutes que han quedat impagats siguin “perdonats”, quedant d’aquesta manera la persona alliberada del seu pagament.
Bé, hi ha més tràmits i sobretot algunes qüestions tècniques que s’han d’anar complint i resolvent, però per això ja estem els advocats i jutges. L’essencial està explicat.
Tres reflexions finals.
1.- Malgrat es un mecanisme de l’any 2015 i que com deia al principi d’aquest article la situació es força complicada per a moltes persones, em consta que no se n’està fent gaire ús per part de les persones i famílies, com era d’esperar. Així, segons l’INE, l’any 2018 es van tramitar 1.772 procediments de Segona Oportunitat de persones físiques (dels quals 280 eren d’empresaris individuals) a Espanya, mentre que el mateix any, a Alemanya, aquesta xifra va ascendir a més de 100.000 procediments. Sembla evident que alguna cosa falla.
2.- Hi ha persones que creuen que és un mecanisme que costa molts diners i temps i que només està a l’abast d’uns pocs. Doncs no és ben bé així. Quant al temps, si tot va amb una certa normalitat, en menys d’un any el procediment hauria d’estar acabat. Quant als diners, molts advocats, conscients de la funció social que tenim, assessorem i ajudem a les persones que ho puguin necessitar, ajustant els nostres honoraris a les capacitats i disponibilitats de les persones. D’altra manera no seria un mecanisme de segona oportunitat.
3.- Finalment, que ningú que es trobi en una situació complicada o compromesa, tingui gens de vergonya o recança d’intentar solucionar la seva situació amb una SEGONA OPORTUNITAT. És allò tan nostre de… Uis si ho faig que diran!. Doncs res. Ningú no dirà res. Que tenen en comú Donald Trump, Steve Jobs y Walt Disney? Doncs, haver-se acollit en algun moment de la seva vida a la Llei de Fallides dels USA, mecanisme de segona oportunitat que porta funcionant més de 100 anys, i d’aquesta manera han pogut reflotar els seus negocis.(Val a dir que l’actual President dels estats units ho ha fet sis vegades!)
Ja sabeu, si esteu sobre endeutats, passant-ho molt malament per arribar a fi de mes i voleu reflotar la vostra vida, demaneu als Reis una SEGONA OPORTUNITAT! Que passeu molt bones festes.
Autor – Alexis Gullar
