Doncs exactament i únicament una infracció administrativa, per tant en cap moment és considerat un delicte, es a dir, no està perseguit per la justícia, ni penat, a no sé que cometis algun delicte clar. D’aquí la comprensió de que s’hagin d’esforçar moltíssim per poder aconseguir per alguna de les vies els documents i a la vegada continuar estant dins el país com puguin.

La UE exigeix a Espanya que si no ha pogut expulsar als ciutadans estrangers que venen al seu país, i donat que viuen en una situació en la que s’han adaptat a la societat, tenen feina, o tenen oferta de treball, han estudiat mínimament el català i les costums d’aquí, han conviscut amb diverses persones, estan localitzables en una direcció, tenen familiars, i a més s’han constituït com a veïns d’una localitat (participant en aquesta activament), Espanya els haurà de legalitzar i donar residència, pel seu esforç en l’adaptació i la contribució al país.

Es a dir, si no tenen la sort de poder tenir un familiar a Espanya que els aculli i tingui els recursos suficients, o alguna empresa que els contracti en origen, o tenen recursos suficients per poder viure estudiant, o per muntar un negoci propi; NO TENEN la possibilitat legal d’establir-se a viure a Espanya.

Si que poden venir com a turistes (90 dies) o demanar asil durant un temps, però si el seu país no està en guerra o en perill, finalment els denegaran el permís.

En conclusió tenim una situació molt complicada per aquelles persones que marxen del país d’origen (sabent que allí no poden sobreviure), es juguen la pell per venir, fins i tot en barques, però no poden argumentar, ni provar, una raó vàlida de perquè estan en perill si tornen al seu país.

Per altra banda la normativa accepta que si poden conviure durant 2 anys (arrelament laboral) o 3 anys (arrelament social) sense documentació dins España, es podran quedar. Per tant la disjuntiva no es fàcil, o sobrevius, o marxes, t’has d’integrar per poder accedir després d’una anys a la residència, però, com hem dit, sense documentació, i aquesta situació no et permet fer gaire cosa.

La normativa però accepta que et puguis empadronar en qualsevol lloc (encara que no sigui habitable), i/o aconseguir un habitatge, encara que no tinguis els papers.

Fins ara, per aconseguir l’arrelament laboral s’havia de denunciar l’empresa en la que havies treballat per poder aconseguir la documentació, ja que era una manera de combatre el treball il·legal. Ara, per fi, el mes de març de 2021, el Tribunal Suprem ha permès que puguin aconseguir l’arrelament laboral demostrant que han treballat amb la vida laboral per exemple, o si han estat feines sense contracte, demostrant que han treballat per qualsevol prova vàlida en dret. Una gran notícia per tots aquells que preferien no denunciar l’empresari que els havia salvat moltes vegades la vida.

També però existeix l’arrelament social (3 anys) o per tenir un familiar que sigui nacional d’Espanya o d’un país de la UE (amb recursos econòmics suficients per acollir-lo).

 

Com podeu veure no ho tenen tant fàcil; no es tan fàcil quedar-se a Espanya i poder aconseguir la documentació.

Series capaç de viure 2 o 3 anys sense poder fer res més que sobreviure? I sense poder treballar legalment clar….