Nou de quaranta, són els dies d’absentisme respecte als dies treballats per una treballadora de Barcelona que van justificar el seu acomiadament.
Aquesta dràstica mesura ha estat possible atenent al redactat de l’art 52 apartat d) de l’Estatut dels Treballadors (ET) que el Tribunal Constitucional declara ajustat a la Constitució en una recent sentència de data 30 d’octubre. L’alt tribunal avala l’acomiadament per contínues faltes justificades (baixes), sempre que se superin els percentatges fixats en l’article abans esmentat. Aquest article és fruit de la reforma laboral de l’any 2012.
Aquesta sentència dona resposta a la qüestió prejudicial presentada per un jutjat de Barcelona que li preguntava sobre la constitucionalitat de l’art. 52-d) de l’ET. Aquest polèmic article permet acomiadar a un treballador per faltes d’assistència al treball, encara justificades però intermitents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors arribi al cinc per cent de les jornades hàbils, o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de dotze mesos.
Val a dir que la norma no comptabilitza les absències degudes a diverses circumstàncies, entre d’altres, vaga legal, accident de treball, maternitat, risc durant l’embaràs, malaltia o accident no laboral amb baixa mèdica que tingui una durada de més de vint dies consecutius, ni les derivades de violència de gènere. Tampoc computen les baixes per tractament de càncer o malaltia greu.
És a dir, llegit tot l’article i tenint en compte les seves excepcions, el que la llei vol evitar són les baixes intermitents – tot i que justificades – que sumades impliquin algun dels dos percentatges abans esmentats. És el que s’ha anomenat acomiadament objectiu per absentisme. En aquests casos correspon al treballador una indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de dotze mensualitats.
Arribats a aquest punt, de ben segur que hi haurà opinions per tots els gustos. Lectors que troben normal i encertat que davant d’aquestes faltes intermitents i continuades es pugui prendre una decisió com aquesta atenent al dret de la llibertat d’empresa i la productivitat, i d’altres que entenen que és una situació d’abús, atenent que el dret al treball i la salut són drets preferents respecte als anteriors. Conflicte de drets habemus!
L’article 52-d), es com un avís a navegants per persones que tenen una certa tendència a reiterar comportaments absentistes. Que com les meigas, tot aquell que faci uns anys que està en el mercat laboral sap que “haberlas haylas”. Deixant de banda la preocupant afectació de drets com el dret al treball i la salut, que no pretenc minimitzar ni defugir, voldria proposar un enfocament diferent. L’acomiadament objectiu per absentisme, amb l’afectació de drets que implica, ha estat una mesura efectiva? Les dades diuen que NO.
No seré jo qui minimitzi les conseqüències que l’absentisme comporta per qualsevol empresa o economia. Segons el darrer informe Adecco, els registres d’absentisme laboral el 2018 han suposat uns costos directes de més de 5.000 milions d’euros, equivalent al 0,4% del PIB. Aquest mateix informe posa de manifesta que a l’estat espanyol l’absentisme no ha deixat d’augmentar des de l’any 2012. L’any 2013 la xifra estava situada al 4,1%. Els anys següents la taxa d’absentisme repunta fins al 5,3% de l’any 2018. Aquest 5,3% equival a 753.000 assalariats que, durant 2018, no van treballar ni un dia en tot l’any. Malgrat l’article 52-d) de l’ET. O dit d’altra manera tot i amb la discutible mesura veiem com l’absentisme està in crescendo i desbocat.
Potser cal, ara que s’acosten de nou unes eleccions, que els nostres estimats congressistes facin una reflexió. Mesures com les de l’acomiadament per absentisme, poden vulnerar drets, de ben segur que generen situacions molt traumàtiques i injustes i a més, com hem vist, no solucionen el problema. Potser cal abordar una qüestió tan important des d’altres perspectives que impliquin una visió més holística de l’Absentisme i tenir en compte totes les causes que fan que aquest fenomen sigui cada dia més i més impactant en les organitzacions i en l’economia. Se’ls gira feina a sa senyories, voldran fer-la …
Autor – Alexis Gullar
