El passat 14 de desembre de 2017, el Tribunal Suprem es va pronunciar sobre la clàusula IRPH, considerant que no estava sotmesa a un control de transparència i que per tant era ajustada a dret. Convé matisar que en aquesta Sentència, es van incloure dos vots particulars de magistrats que no estaven conforme amb aquesta decisió i consideraven que la clàusula del IRPH era complexa d’entendre i per tant, sí que havia d’estar sotmesa a control de transparència.
Contra el pronunciament del Tribunal Suprem, un Jutjat de Barcelona va plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la resolució de la qual encara està pendent.
No obstant això, la Comissió Europea, ha elaborat recentment un informe per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el qual s’oposa al fallo de la Sentència del tribunal Suprem i es posiciona a favor de les persones afectades per l’índex hipotecari IRPH, considerant que aquest índex és abusiu per al cas que no hagi existit transparència.
Així doncs, a l’espera del pronunciament sobre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, si finalment aquest falla en el sentit de la Comissió Europea, ens podem trobar amb una nova onada de demandes contra la banca, a l’estil de les clàusules sol.