Quan un agent de l’autoritat requereix a un conductor per a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia, es realitza una prova amb un etilòmetre digital i per al cas que la taxa d’alcohol sigui superior al màxim permès, o no sent superior, si la persona presenta símptomes evidents d’estar sota la influència de begudes alcohòliques, s’efectua una segona prova, aquesta vegada, amb un etilòmetre evidencial de major precisió.
Segons l’article 383 CP “El conductor que, requerit per un agent de l’autoritat, es negués a sotmetre’s a les proves legalment establertes per a la comprovació de les taxes d’alcoholèmia i la presència de les drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques a què es refereixen els articles anteriors, serà castigat amb la penes de presó de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per temps superior a un i fins a quatre anys.”
El Tribunal Suprem, en una Sentència de març de 2017, ha establert que la negativa a la segona prova d’alcoholèmia, quan la primera ha donat positiu, suposa la comissió d’un delicte contra la seguretat viària de l’article 383 CP argumentant que els dos mesuraments d’alcohol han de considerar-se dues fases d’única prova, per la qual cosa, la segona prova, no és només una garantia dels drets del conductor, sinó també del sistema, per la qual cosa és obligatori efectuar-la i no voluntària del conductor.